L'ADAPTACIÓ A L'ESCOLA: UNA FEINA COMPARTIDA
Els pares em van apuntar a l'escola bressol pensant que hi seria molt feliç, però fa unes setmanes que hi vaig i encara ploro molt i m'aferrro al coll de la mare, no m'hi vull quedar.
Per a qualsevol infant, el pas de la fimília a l'escola bressol, és una experiència dificil, ja que representa un canvi a la seva vida., que requereix un temps i un procès d'adaptació, més llarg o no , depenent de les condicions amb que es realitzi.
les dificultats que anar a l'escola representa son:
- haver-se de separar dels pares, i estar amb adults que ell/a no coneix.
- conviure en un espai extrany, i haver-lo de compartir amb uns nens i nenes de la seva edat, que ademés es comporten de manera diferent dels adults que coneix l'infant.
- aprendre les habilitats bàsiques per poder actuar civilitzadament.
- adaptar-se a un ritme de vida, unes activitats, uns horaris , unes normes i unes pautes de conducta diferents.
els infants es troben en una situació tan allunyada de les seves experiència anteriors que perden els punts de referència que els donava seguretat, cosa que els fa entrar facilment en un estat d'ansietat i angoixa.
A l'escola tot és nou i diferent i, d'entrada s'hi sent sol.
passa de ser únic a ser un entre molts, i d'estar sempre amb un adult, a tenir-ne un per a tots i, a sobre desconegut.
Poc a poc i bona lletra! Reconforta veure que els xavalets cada dia ploren una mica menys i es calmen als braços de les professores.
ResponEliminaA reveure,
Maurici (pare del picarol Guillem)
És exactament això! Però cada dia que passa estan més a gust amb vosaltres! Helena i Jaume (pares de l'Aniol, un xiulet)
ResponEliminaEl millor de l'adaptació és quan ja ha passat i veus que a l'escola és feliç.
ResponEliminaObserves com el teu fill aprèn cada dia dels altres i fa coses a casa que ha après a l'escola i al revés.
És el segon any al Donald i estem encantats.
Ànims als que encara esteu en adaptació, passarà aviat!
Norma i Nando (pares de l'Arnau de Clarinets)
Quina raó teniu!!!. Per nosaltres també és el segon any al Donald i els primers dies van ser una mica durs!!. Ara entra per la porta molt contenta i nosaltres encantats de veure-la feliç amb les mestres i els companys/es !!!
ResponEliminaTxus i Ángel (pares de la Lucía, una Maraca).
Per nosaltres és el primer any i abans de començar pensavem que seria questió de dies però quan van passar un parell de dies i la cosa no millorava... vam començar a pensar que en tindriem per temps. Ens va sorprendre que a les 2 setmanes i mitja ja tot era diferent, quin canvi!!! Ara hi va super content,tant els dilluns com els divendres. Ahh! i la Lucia és del comitè de benvinguda d'en Roger, també un maraca.
ResponEliminaEulàlia i Jordi (pares d'en Roger, un maraca)